Barcelona
Introducció
La recerca s’ha basat a valorar l’impacte del projecte d’Art & Alzheimer desenvolupat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Ha estat coordinada conjuntament per Bàrbara Roig i Tere Pérez del CCCB i per Salvador Simó i Jéssica Garrido del SaMIS (CHV-UVic), amb la participació de Blanca Miguel i Anna Bugatell.
Objectiu
Comprendre i avaluar l’impacte del programa d’Art & Alzheimer en les persones participants.
Descripció
La recerca es basa a conèixer l’impacte del programa CCCB-Alzheimer. S’ha desenvolupat un enfocament mixt de recerca, si bé s’ha potenciat més la recerca qualitativa en el marc d’un paradigma crític hermenèutic.
En l’àmbit quantitatiu s’ha utilitzat l’escala Non-Pharmacological Therapy. En l’àmbit qualitatiu s’han combinat els grups focals amb els usuaris i els cuidadors/familiars; l’observació participant durant les visites i un qüestionari amb les educadores. S’ha procedit a la interpretació i triangulació dels resultats.
Els resultats posen de manifest l’impacte positiu que té el programa en el benestar i la participació social dels usuaris, mostrant que té un impacte positiu també en els cuidadors/familiars i educadors. Mostra també les limitacions del programa, fent propostes de millora d’aquest. Les educadores juguen un rol clau en l’èxit del programa.
Conclusions
La recerca desenvolupada a partir del programa CCCB-Alzheimer posa de manifest com l’art i la cultura són un poderós instrument per al benestar i la inclusió social de les persones amb malaltia d’Alzheimer. S’ha de fomentar la seva participació en els espais d’art i cultura, potenciant la tendència actual cap a una cultura i uns museus inclusius.
Centres com el CCCB mostren el seu compromís per fomentar l’accessibilitat a tota la ciutadania dels seus espais, posant especial atenció a col·lectius més vulnerables, en post d’una cultura inclusiva i emancipadora.
Decàleg de conclusions sobre el programa CCCB-Alzheimer
1-Impacta positivament en el benestar i la participació social dels usuaris.
2-Millora el seu benestar emocional, provocant el seu gaudi. L’humor està molt present durant les visites al CCCB.
3-Impacta de forma important cognitivament, estimulant la seva atenció i interès, l’orientació a la realitat i facilitant en gran mesura l’evocació de records. Destaca en aquest apartat el gaudi de la novetat, molt proper a l’aprenentatge.
4-La participació en el programa trenca la situació d’aïllament i exclusió en què es troben els usuaris. Facilita la interacció social sent rellevants les relacions d’ajuda mútua entre els mateixos usuaris.
5-La valoració del programa és molt positiva per part de cuidadors i familiars.
6-Les educadores juguen un paper clau en aquest èxit, facilitant una atenció personalitzada, fomentant la participació de tots els usuaris, adaptant amb cura les sessions, i validant la participació dels usuaris.
7-L’accessibilitat del museu és un aspecte molt important, en el marc de la tendència dels museus cap a la inclusió.
8-La disposició temporal, els recursos humans i la naturalesa de les mateixes exposicions són els principals límits del programa.
9-Els cuidadors proposen allargar la durada de les vistes, així com la seva regularitat. La proposta dels educadors s’orienten cap a l’ampliació de l’equip i les millores en l’accessibilitat.
10-Destaca l’impacte positiu que té el programa tant en els cuidadors, els familiars com en les educadores.